Sobre un cens electoral de 9384 persones:
Vots emesos: 2507 (26,72% de participació)
Vots SI: 2384 (95.09%)
Vots NO: 74 (2,95%)
Vots blanc: 47 (1,87%)
Vots nuls: 2 (0,08%)
13 de des. 2009
11 de des. 2009
Argentonins, argentonines i membres de l'associació Argentona pel Dret a Decidir,
El 13 de desembre és una data històrica: la data en què direm quina Catalunya volem.
Tenim una cultura profundament participativa en la qual la votació és una festa de la democràcia.
Catalunya i democràcia són termes que no es poden deslligar.
La nostra proposta com associació és que ho fem palès arreu del poble: us convidem a engalanar els vostres balcons i finestres amb banderes i símbols catalans. Us animem a penjar pancartes, domasos, senyeres, estelades, garlandes i tot allò que creï ambient de festa i de cultura.
Que se sàpiga que el 13-D, a Argentona no és qualsevol dia, sinó un dia en què afirmem la nostra identitat, anant a votar per la Catalunya que volem.
Julià Carbonell
President de l'associació Argentona pel Dret a Decidir.
3 de des. 2009
Enquesta de la UOC i el diari AVUI
Una macroenquesta de la UOC revela que el 50,3% votarien sí en un referèndum. El sondeig es va fer immediatament després de la consulta de l'13-S![[Continuar]](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_t8XoIXbw8BOCSXP7Jh3EE0hJtKT42w1ShFenQr0uH3Uezts7pAZEZ_27J-w1gEW9ZP_vB2jMBWyyPy1C_FIeTgBjvylhj7zdeII3aCtJGaQeG86A=s0-d "http://www.avui.cat/cat/notices/2009/12/una_macroenquesta_preveu_la_victoria_del_si_a_la_independencia_80165.php [Continuar]")
23 opinions
2 de nov. 2009
Sense unitat no hi haurà independència
Per aconseguir la independència de Catalunya, pot haver-hi diferents visions de com fer el camí. Però una cosa és segura: sense unitat, cap dels camins ens portarà enlloc. O dit d’altra manera, sense unitat res del que fem té sentit, perquè no hi haurà independència.
Ara per ara, només un 19 per cent de catalans i catalanes desitgen una Catalunya amb estat propi. Això ja ens dona idea de la tasca immensa que ens queda per fer. I ens recorda que si volem assolir aquest objectiu comú, cal sumar.
Cal il·lusió, cal treball i perseverança. Cal visió. Però sobretot, en aquest moment cal inteŀligència i generositat per fer junts el camí.
Seguir dividits és trair tots aquells que ens han precedit per alliberar la nostra nació.
Seguir dividits és trair les il·lusions i les esperances de milers de ciutadans i ciutadanes del nostre país.
Seguir dividits és continuar condemnant Catalunya a la submissió política, econòmica i cultural, a l’estat espanyol.
Fins que un dia, una generació de catalans i catalanes dirà prou. Serà la generació que haurà estat capaç de deixar de banda les diferències.
No ha arribat ja, aquest moment? O haurem de retre comptes amb les generacions venidores i dir-los que nosaltres no vam ser capaços d’assolir la independència per egoismes, rancúnies i malentesos, tan humans com absurds?
La independència de Catalunya depèn de nosaltres. I per això demanem recompondre d’immediat la unitat trencada, així com expressar-ho de forma pública en un acte de reafirmació de la unitat de tots, absolutament tots els catalans i catalanes que lluitem per tenir un estat propi.
Quim Calvo.
Ara per ara, només un 19 per cent de catalans i catalanes desitgen una Catalunya amb estat propi. Això ja ens dona idea de la tasca immensa que ens queda per fer. I ens recorda que si volem assolir aquest objectiu comú, cal sumar.
Cal il·lusió, cal treball i perseverança. Cal visió. Però sobretot, en aquest moment cal inteŀligència i generositat per fer junts el camí.
Seguir dividits és trair tots aquells que ens han precedit per alliberar la nostra nació.
Seguir dividits és trair les il·lusions i les esperances de milers de ciutadans i ciutadanes del nostre país.
Seguir dividits és continuar condemnant Catalunya a la submissió política, econòmica i cultural, a l’estat espanyol.
Fins que un dia, una generació de catalans i catalanes dirà prou. Serà la generació que haurà estat capaç de deixar de banda les diferències.
No ha arribat ja, aquest moment? O haurem de retre comptes amb les generacions venidores i dir-los que nosaltres no vam ser capaços d’assolir la independència per egoismes, rancúnies i malentesos, tan humans com absurds?
La independència de Catalunya depèn de nosaltres. I per això demanem recompondre d’immediat la unitat trencada, així com expressar-ho de forma pública en un acte de reafirmació de la unitat de tots, absolutament tots els catalans i catalanes que lluitem per tenir un estat propi.
Quim Calvo.
21 d’oct. 2009
Assemblea Dijous dia 22 a les 20:00
El dijous dia 22 d'Octubre a les 20:00 hi ha convocada assemblea general d'Argentona pel Dret a Decidir a l'ajuntament vell. No hi falteu.
13 d’oct. 2009
Per una economia amb dret a decidir
Sovint se’ns retreu als catalans que emprem els arguments quantitatius sobre l’economia; dit d’una altra forma: sen’s retreu que fem servir xifres per tot; fins i tot per justificar i demostrar la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent.
Tot això per Castella són criteris economicistes; criteris “fenicis”.
D’una banda és important precisar que els temes com ara dèficit fiscal van ser analitzats ja fa més de vint anys per Ramon Trias Fargas. Aquests temes són indiscutibles pel mateix fet de ser xifres exactes, i denoten un expoli fiscal.
Aquests estudis estan fets en base al que es coneix com el cash flow en termes econòmics (el fluxe diferencial entre el que paguem i el que rebem), ja que la balança exterior no existeix formalment.
El Cercle Català de Negocis ha continuat aquesta línia de recopilació sistemàtica de dades i arriba, mitjançant les xifres, a la conclusió de que l’expoli fiscal ha malmès el teixit industrial de Catalunya.
Això ja no és un criteri quantitatiu, sino qualitatiu.
Si mirem enrere en la nostra història veurem que un dels fets diferencials catalans rau en l’estructura productiva i econòmica.
Som molt diferents de Castella també en aquest tema. Hi ha dos fets diferencials bàsics que marquen molt el tarannà econòmic català.
Primer fet diferencial: Catalunya es basa en teixits per acometre qualsevol finalitat i l’economia n’és una. Catalunya va crear el seu teixit industrial equilibrat basat en petites i mitjanes empreses.
Hi ha un segon fet diferencial: Catalunya té un fenòmen bancari exclusiu: les Caixes d’Estalvis.
Les nostres caixes d’Estalvis, creades a rel dels fets de la Setmana Tràgica, van nèixer amb el rol de ser reguladors de l’economia per una banda i de la seguretat i les pensions dels treballadors per una altra quan encara les estructures de suport social no estaven inventades.
Malgrat tot això no diposem d’una política econòmica pròpia, sino supeditada a la política econòmica de la resta de l’estat, la qual respon a unes necessitats específiques i a unes dimensions que gens tenen a veure amb les nostres.
Les Caixes han passat a ser instruments financers de l’Estat.
Ara parlem de Cultura i de Justícia Social.
Nosaltres ja teníem uns mecanismes de redistribució econòmica i equilibri territorial amb un seguit d’elements molt més avançats que a la resta de l’estat.
La Renaixença havia creat un moviment cultural propi amb la fita de que la riquesa arribés al mateix temps que la cultura a totes les capes socials.
Van ser els articles del poeta Maragall a la Vanguàrdia la empenta intel·lectual que va encendre l’esperança en una societat avançada construida per tots.
Catalunya s’apressava a edificar un castell de 10 amb folre i manilles.
El cas dels Cors Clavé, del mecenatge dels Güell, i de l’ara malauradament famós Palau de la Música i l’Orfeó Català pel cas Millet, van sorgir d’iniciatives privades, fons burgesos i fons populars (veïns, comerciants, menestrals, famílies) en un impuls clar i consensuat per construir país.
Plantejar això en un escenari com Castella en la mateixa època era simplement extraterrestre.
La pujança d’una Catalunya Republicana, econòmicament potent i socialment forta i cohesionada a l’entorn d’un projecte de país era la principal por de Castella.
Per aquesta raó, la victòria franquista a la Guerra Civil va complir el seu objectiu de tallar el vol a Catalunya i el més important de tot: posar aquesta potencialitat industrial i econòmica al servei d’una Espanya que no estava ni està en condicions d’apreciar el que va arribar a destruir.
Aquesta política estatal va aplicar criteris molt qüestionables i sempre enfocats a afavorir els interesos d’Espanya sense cuidar ni el teixit productiu ni el teixit social que generava tota aquesta riquesa.
Ara mateix tenim un esquema econòmic fill del franquisme que no ha passat per la Transició. L’economia és la mateixa, però sense els famosos “Planes de Desarrollo” que bé podríem anomenar “Planes de Expolio Masivo”.
I encara no tenim les eines per poder decidir nosaltres què hem de fer amb la nostra economia.
Els treballadors acomiadats que abans podien ser cinquanta eren fàcilment reabsorbits pel teixit industrial existent. Ara les grans empreses forcen comiat de milers de treballadors simultàniament deixant en ridícul al president de la Generalitat i els seus viatges al Japó.
L’economia ja no és nostra; el teixit ja gairebé no existeix; el reequilibri laboral se n’ha anat en orris i ara és tot la llei del lliure mercat; ens hem deixar manar i això ho estem pagant car.
I quan dic car no em refereixo només a diners, sino car socialment. I això ja no és un criteri fenici.
Els nostres hospitals no tenen fons; la nostra gent, que és la nostra principal font de recursos, no té el suport social que necessita. Durant anys ha pagat els seus impostos per solidaritat amb els pobles d’Espanya i ara no rep la solidaritat que necessita.
No tenim una política de generació de llocs de treball perque no podem aplicar un càlcul de nòmina catalana.
Només tenint el dret a decidir sobre la nostra economia podrem posar en marxa un nou país, econòmicament pròsper i socialment just.
Alfons González.
Fill d’emigrants.
Tot això per Castella són criteris economicistes; criteris “fenicis”.
D’una banda és important precisar que els temes com ara dèficit fiscal van ser analitzats ja fa més de vint anys per Ramon Trias Fargas. Aquests temes són indiscutibles pel mateix fet de ser xifres exactes, i denoten un expoli fiscal.
Aquests estudis estan fets en base al que es coneix com el cash flow en termes econòmics (el fluxe diferencial entre el que paguem i el que rebem), ja que la balança exterior no existeix formalment.
El Cercle Català de Negocis ha continuat aquesta línia de recopilació sistemàtica de dades i arriba, mitjançant les xifres, a la conclusió de que l’expoli fiscal ha malmès el teixit industrial de Catalunya.
Això ja no és un criteri quantitatiu, sino qualitatiu.
Si mirem enrere en la nostra història veurem que un dels fets diferencials catalans rau en l’estructura productiva i econòmica.
Som molt diferents de Castella també en aquest tema. Hi ha dos fets diferencials bàsics que marquen molt el tarannà econòmic català.
Primer fet diferencial: Catalunya es basa en teixits per acometre qualsevol finalitat i l’economia n’és una. Catalunya va crear el seu teixit industrial equilibrat basat en petites i mitjanes empreses.
Hi ha un segon fet diferencial: Catalunya té un fenòmen bancari exclusiu: les Caixes d’Estalvis.
Les nostres caixes d’Estalvis, creades a rel dels fets de la Setmana Tràgica, van nèixer amb el rol de ser reguladors de l’economia per una banda i de la seguretat i les pensions dels treballadors per una altra quan encara les estructures de suport social no estaven inventades.
Malgrat tot això no diposem d’una política econòmica pròpia, sino supeditada a la política econòmica de la resta de l’estat, la qual respon a unes necessitats específiques i a unes dimensions que gens tenen a veure amb les nostres.
Les Caixes han passat a ser instruments financers de l’Estat.
Ara parlem de Cultura i de Justícia Social.
Nosaltres ja teníem uns mecanismes de redistribució econòmica i equilibri territorial amb un seguit d’elements molt més avançats que a la resta de l’estat.
La Renaixença havia creat un moviment cultural propi amb la fita de que la riquesa arribés al mateix temps que la cultura a totes les capes socials.
Van ser els articles del poeta Maragall a la Vanguàrdia la empenta intel·lectual que va encendre l’esperança en una societat avançada construida per tots.
Catalunya s’apressava a edificar un castell de 10 amb folre i manilles.
El cas dels Cors Clavé, del mecenatge dels Güell, i de l’ara malauradament famós Palau de la Música i l’Orfeó Català pel cas Millet, van sorgir d’iniciatives privades, fons burgesos i fons populars (veïns, comerciants, menestrals, famílies) en un impuls clar i consensuat per construir país.
Plantejar això en un escenari com Castella en la mateixa època era simplement extraterrestre.
La pujança d’una Catalunya Republicana, econòmicament potent i socialment forta i cohesionada a l’entorn d’un projecte de país era la principal por de Castella.
Per aquesta raó, la victòria franquista a la Guerra Civil va complir el seu objectiu de tallar el vol a Catalunya i el més important de tot: posar aquesta potencialitat industrial i econòmica al servei d’una Espanya que no estava ni està en condicions d’apreciar el que va arribar a destruir.
Aquesta política estatal va aplicar criteris molt qüestionables i sempre enfocats a afavorir els interesos d’Espanya sense cuidar ni el teixit productiu ni el teixit social que generava tota aquesta riquesa.
Ara mateix tenim un esquema econòmic fill del franquisme que no ha passat per la Transició. L’economia és la mateixa, però sense els famosos “Planes de Desarrollo” que bé podríem anomenar “Planes de Expolio Masivo”.
I encara no tenim les eines per poder decidir nosaltres què hem de fer amb la nostra economia.
Els treballadors acomiadats que abans podien ser cinquanta eren fàcilment reabsorbits pel teixit industrial existent. Ara les grans empreses forcen comiat de milers de treballadors simultàniament deixant en ridícul al president de la Generalitat i els seus viatges al Japó.
L’economia ja no és nostra; el teixit ja gairebé no existeix; el reequilibri laboral se n’ha anat en orris i ara és tot la llei del lliure mercat; ens hem deixar manar i això ho estem pagant car.
I quan dic car no em refereixo només a diners, sino car socialment. I això ja no és un criteri fenici.
Els nostres hospitals no tenen fons; la nostra gent, que és la nostra principal font de recursos, no té el suport social que necessita. Durant anys ha pagat els seus impostos per solidaritat amb els pobles d’Espanya i ara no rep la solidaritat que necessita.
No tenim una política de generació de llocs de treball perque no podem aplicar un càlcul de nòmina catalana.
Només tenint el dret a decidir sobre la nostra economia podrem posar en marxa un nou país, econòmicament pròsper i socialment just.
Alfons González.
Fill d’emigrants.
7 d’oct. 2009
Avui dijous, 8 d'octubre, l'Assemblea d'Argentona pel Dret a Decidir
Recordeu que avui dijous, a les 20h., a la Sala de Plens de l'Ajuntament d'Argentona, tenim una nova Assemblea d'Argentona pel Dret a Decidir. Hi sou tots convidats, i si voleu portar més gent que vulgui endegar el procés participatiu per la independència a la vila, sereu tots benvinguts.
Sabeu d'on és aquesta imatge?
Així ha quedat des de fa unes setmanes el monòlit de Burriac. Caldria que les administracions que gestionen el parc natural eliminessin aquestes bretolades immediatament.
2 d’oct. 2009
Properes dates de reunió per les sub-comissions
Les comissions de treball tenen dates planificades per les properes reunions setmanals.
-Logística: dilluns 5 a les 19:30h a la Casa Gòtica (plaça Església 4).
-Economia: dimarts dia 6 d'Octubre a les 21:00 (no s'ha citat lloc, suposo que en principi al Saló de Pedra).
-Comunicacions: cada dimarts a les 21:00
-Informàtica: de moment no es reuneix fins que hi hagi reunió amb la coordinadora d'informàtica.
-Seguretat: de moment no està formalment constituïda i no es reuneix fins més avançada la campanya.
Si algú vol afegir-se, pot apuntar-se de tres formes possibles:
1. Anar obertament a la reunió de la comissió que li interessi, segons els horaris exposats.
2. Enviar un missatge de correu a argentonadretadecidir@gmail.com
3. Contactar amb el coordinador d'Argentona, Xavier Peguera.
-Logística: dilluns 5 a les 19:30h a la Casa Gòtica (plaça Església 4).
-Economia: dimarts dia 6 d'Octubre a les 21:00 (no s'ha citat lloc, suposo que en principi al Saló de Pedra).
-Comunicacions: cada dimarts a les 21:00
-Informàtica: de moment no es reuneix fins que hi hagi reunió amb la coordinadora d'informàtica.
-Seguretat: de moment no està formalment constituïda i no es reuneix fins més avançada la campanya.
Si algú vol afegir-se, pot apuntar-se de tres formes possibles:
1. Anar obertament a la reunió de la comissió que li interessi, segons els horaris exposats.
2. Enviar un missatge de correu a argentonadretadecidir@gmail.com
3. Contactar amb el coordinador d'Argentona, Xavier Peguera.
Acta de la reunió de l'1 d'Octubre
ARGENTONA PEL DRET A DECIDIR
ACTA REUNIÓ ASSEMBLEA D’1 D’OCTUBRE 2009
S’acorda per àmplia majoria dels assistents, 34 persones, la celebració de la consulta popular per la independència de Catalunya el dia 13 de desembre del 2009.
Enric Subiñà comenta el protocol que s’haurà de seguir, a partir d’un document difós per entitats sobiranistes dels autors Bertran, López Tena i Ximenis.
Argentona té uns 12.000 habitants, dels quals hi haurà censats uns 8.000. Això implicaria situar 8 meses electorals (1 x 1000 hab.) i un ampli dispositiu logístic per atendre els votants, amb DNI, padró, etc. Aproximadament i en veu alta es calculen unes 72 persones només per atendre meses, i a part, personal per seguretat.
També es comenta que la campanya seguirà un calendari normal, començant 15 dies abans de la consulta, el 30 de novembre. Existirà la possibilitat del vot anticipat.
S’acorda que Argentona pel Dret a Decidir (ADD)” s’inscriurà com a entitat en tota regla, formalitzant uns estatuts, al registre d’entitats de la Generalitat. Hi haurà un president, secretari, tresorer i algun vocal. S’aplaça la decisió d’aquests càrrecs fins a la propera assemblea. Caldrà adaptar uns estatuts model amb el propi redactat.
S’acorda la creació de les primeres 5 comissions: Informàtica, Tresoreria, Logística, Comunicació (web, facebook, notes premsa, atenció mitjans, etc.) i Campanya (cartells, samarretes, adhesions, promoció, pancartes, conferències, porta a porta, etc.), determinant-se així d’entrada algunes de les seves funcions, els seus membres voluntàriament afegits i la capacitat de reunir-se aquestes per lliure. Les comissions donaran comptes a l’assemblea que setmanalment se celebrarà a partir d’ara cada dijous d’octubre al Saló de plens de l’Ajuntament a les 20h.
Xavier Peguera accepta el nomenament de coordinador general d’ADD. xavier.peguera@cmail.cat. També en serà el portaveu, junt amb altres dos membres, Eudald Calvo i Enric Subiñà.
Es proposa que Josep Lladó sigui encarregat de cercar suport a la consulta entre els regidors i exregidors municipals demòcrates. Aquest accepta.
Xavier Collet serà l’interlocutor de l’entitat amb l’Ajuntament actual, per a facilitar qualsevol tràmit.
Tots els col·laboradors hauran de deixar el seu correu a l’adreça argentonadretadecidir@gmail.com que coordina l’Alfons González alfons.gonzalez.perez@gmail.com.
Sense més a tractar,
David Farell i Garrigós davidfarell@hotmail.com
Secretari accidental
ACTA REUNIÓ ASSEMBLEA D’1 D’OCTUBRE 2009
S’acorda per àmplia majoria dels assistents, 34 persones, la celebració de la consulta popular per la independència de Catalunya el dia 13 de desembre del 2009.
Enric Subiñà comenta el protocol que s’haurà de seguir, a partir d’un document difós per entitats sobiranistes dels autors Bertran, López Tena i Ximenis.
Argentona té uns 12.000 habitants, dels quals hi haurà censats uns 8.000. Això implicaria situar 8 meses electorals (1 x 1000 hab.) i un ampli dispositiu logístic per atendre els votants, amb DNI, padró, etc. Aproximadament i en veu alta es calculen unes 72 persones només per atendre meses, i a part, personal per seguretat.
També es comenta que la campanya seguirà un calendari normal, començant 15 dies abans de la consulta, el 30 de novembre. Existirà la possibilitat del vot anticipat.
S’acorda que Argentona pel Dret a Decidir (ADD)” s’inscriurà com a entitat en tota regla, formalitzant uns estatuts, al registre d’entitats de la Generalitat. Hi haurà un president, secretari, tresorer i algun vocal. S’aplaça la decisió d’aquests càrrecs fins a la propera assemblea. Caldrà adaptar uns estatuts model amb el propi redactat.
S’acorda la creació de les primeres 5 comissions: Informàtica, Tresoreria, Logística, Comunicació (web, facebook, notes premsa, atenció mitjans, etc.) i Campanya (cartells, samarretes, adhesions, promoció, pancartes, conferències, porta a porta, etc.), determinant-se així d’entrada algunes de les seves funcions, els seus membres voluntàriament afegits i la capacitat de reunir-se aquestes per lliure. Les comissions donaran comptes a l’assemblea que setmanalment se celebrarà a partir d’ara cada dijous d’octubre al Saló de plens de l’Ajuntament a les 20h.
Xavier Peguera accepta el nomenament de coordinador general d’ADD. xavier.peguera@cmail.cat. També en serà el portaveu, junt amb altres dos membres, Eudald Calvo i Enric Subiñà.
Es proposa que Josep Lladó sigui encarregat de cercar suport a la consulta entre els regidors i exregidors municipals demòcrates. Aquest accepta.
Xavier Collet serà l’interlocutor de l’entitat amb l’Ajuntament actual, per a facilitar qualsevol tràmit.
Tots els col·laboradors hauran de deixar el seu correu a l’adreça argentonadretadecidir@gmail.com que coordina l’Alfons González alfons.gonzalez.perez@gmail.com.
Sense més a tractar,
David Farell i Garrigós davidfarell@hotmail.com
Secretari accidental
1 d’oct. 2009
Argentona s'uneix a la consulta unitària per l'independència
Finalment l'Assemblea del moviment Argentona pel Dret a Decidir a acordat avui per àmplia majoria fer la consulta conjuntament amb els altres municipis, probablement el dia 13 de desembre, així com la pregunta serà la mateixa que es va fer a Arenys de Munt.
Així mateix, s'han format les comissions (comunicació, campanya, logística, informàtica i economia) i s'ha nomenat al company Xavier Peguera coordinador general de la consulta a Argentona.
Així mateix, s'han format les comissions (comunicació, campanya, logística, informàtica i economia) i s'ha nomenat al company Xavier Peguera coordinador general de la consulta a Argentona.
Toni Strubell a Argentona
Demà divendres, dia 2, a la Sala d'Actes de l'Ajuntament nou, en Toni Strubell i Trueta ens presentarà el seu llibre "El moment de dir prou".
Força significatiu pels esdeveniments actuals, el llibre analitza les relacions històriques entre Catalunya i Espanya i resitua a escala internacional els greuges a la memòria històrica, provocant en el lector una presa de consciència activa de les situacions que poc a poc han esdevingut símptomes d'una falsa normalitat. La conclusió? El títol ho diu tot.
Força significatiu pels esdeveniments actuals, el llibre analitza les relacions històriques entre Catalunya i Espanya i resitua a escala internacional els greuges a la memòria històrica, provocant en el lector una presa de consciència activa de les situacions que poc a poc han esdevingut símptomes d'una falsa normalitat. La conclusió? El títol ho diu tot.
29 de set. 2009
Dijous, 1 d'octubre, tots al Saló de Pedra a les 20h!
Ara ja som dalt del tren per l'independència! El proper dijous, 1 d'octubre, a les 20h, al saló de Pedra, tots i totes els que volgueu col.laborar en la realització de la consulta a Argentona, no hi podeu faltar.
Comenteu-li també als vostres companys i companyes, amics i amigues que puguin estar interessats en participar en aquest moment únic de la història d'Argentona.
Si ho volem fer bé, haurem de ser molts! I segur que serem molts! T'esperem!
Comenteu-li també als vostres companys i companyes, amics i amigues que puguin estar interessats en participar en aquest moment únic de la història d'Argentona.
Si ho volem fer bé, haurem de ser molts! I segur que serem molts! T'esperem!
25 de set. 2009
Dades de dispersió geogràfica de les consultes per la Independència
Font: Directe.cat ( http://ow.ly/r0KV )
En aquest gràfic es poden apreciar en forma de gotes de color verd els municipis que han aprovat per plè municipal realitzar la consulta.
En color vermell figuren els consistoris que l'han rebutjat, i en forma de pin de color verd els pobles interessats en impulsar una consulta. La gota de color groc és l'únic municipi que l'ha realitzada fins ara: Arenys de Munt.
Llistat de pobles amb resolucions de plens a favor i en contra
Han votat favorablement:
1. Canet
2. Moià
3. Vilobí d'Onyar
4. El Vendrell
5. Caldes de Montbui
6. Calders
7. Ivars d'Urgell
8. Linyola
9. l'Arboç
10. Solsona
11. Puig-reig
12. Navàs
13. Bell-lloc
14. Les Borges Blanques
15. Montblanc
16. Argentona
17. Arbeca
18. Fornells de la Selva
19. Cardedeu
20. Santa Eulàlia de Riuprimer
21. Taradell
22. l'Aldea
23. Berga
24. Alella
25. Teià
26. Cabrera de Mar
27. El Masnou
28. Premià de Mar
29. Santa Susanna
30. Tiana
31. Vilassar de Mar
32. Vilassar de Dalt
33. L'Espluga de Francolí
34. La Jonquera
Han votat en contra
1. Gavà
2. Balaguer
3. Igualada
4. Vilanova i la Geltrú
5. El Prat de Llobregat
6. La Selva del Camp
7. Mataró
8. Sitges
9. Lleida
10. Malgrat de Mar
11. Pineda de Mar
12. Lleida
Això vol dir que les mocions a favor han triomfat en un 73,91% de les ocasions, i les negatives en un 26,08%.
El fet de que el plè municipal hagi votat en contra, no prohibeix que alguna associació de la societat civil decideixi impulsar la consulta sense el recolzament del consistori.
Font: Directe.cat ( http://ow.ly/r0KV )
En aquest gràfic es poden apreciar en forma de gotes de color verd els municipis que han aprovat per plè municipal realitzar la consulta.
En color vermell figuren els consistoris que l'han rebutjat, i en forma de pin de color verd els pobles interessats en impulsar una consulta. La gota de color groc és l'únic municipi que l'ha realitzada fins ara: Arenys de Munt.
Llistat de pobles amb resolucions de plens a favor i en contra
Han votat favorablement:
1. Canet
2. Moià
3. Vilobí d'Onyar
4. El Vendrell
5. Caldes de Montbui
6. Calders
7. Ivars d'Urgell
8. Linyola
9. l'Arboç
10. Solsona
11. Puig-reig
12. Navàs
13. Bell-lloc
14. Les Borges Blanques
15. Montblanc
16. Argentona
17. Arbeca
18. Fornells de la Selva
19. Cardedeu
20. Santa Eulàlia de Riuprimer
21. Taradell
22. l'Aldea
23. Berga
24. Alella
25. Teià
26. Cabrera de Mar
27. El Masnou
28. Premià de Mar
29. Santa Susanna
30. Tiana
31. Vilassar de Mar
32. Vilassar de Dalt
33. L'Espluga de Francolí
34. La Jonquera
Han votat en contra
1. Gavà
2. Balaguer
3. Igualada
4. Vilanova i la Geltrú
5. El Prat de Llobregat
6. La Selva del Camp
7. Mataró
8. Sitges
9. Lleida
10. Malgrat de Mar
11. Pineda de Mar
12. Lleida
Això vol dir que les mocions a favor han triomfat en un 73,91% de les ocasions, i les negatives en un 26,08%.
El fet de que el plè municipal hagi votat en contra, no prohibeix que alguna associació de la societat civil decideixi impulsar la consulta sense el recolzament del consistori.
24 de set. 2009
La Permanent proposarà a l'Assemblea del proper 1 d'octubre de fer la consulta per l'Independència amb la resta de municipis de Catalunya
Els representants de la Comissió organitzadora de la consulta d'Arenys, Andreu Majó, Jordi Clopès i Joan Manel Ximenis han presentat a la Permanent del moviment "Argentona pel Dret a Decidir", com es va organitzar la consulta arenyenca, així com els moviments de coordinació que hi ha arreu del país per organitzar les properes consultes.
Una vegada acabada l'exposició, els 38 membres de la permanent que avui han assistit a l'acte, han acordat per una amplíssima majoria proposar a l'Assemblea del moviment argentoní del proper dijous,dia 1, l'adopció d'un acord per realitzar la consulta conjuntament amb la resta de municipis de la nació, així com s'han proposat inicialment les comissions: econòmica, comunicació, logística, actes i seguretat, que es definiran i constituiran el proper dia 1.
Una vegada acabada l'exposició, els 38 membres de la permanent que avui han assistit a l'acte, han acordat per una amplíssima majoria proposar a l'Assemblea del moviment argentoní del proper dijous,dia 1, l'adopció d'un acord per realitzar la consulta conjuntament amb la resta de municipis de la nació, així com s'han proposat inicialment les comissions: econòmica, comunicació, logística, actes i seguretat, que es definiran i constituiran el proper dia 1.
Reunió de treball de la comissió al Saló de Pedra
Avui ens trobem a les 20h al Saló de Pedra, on, entre d'altres, vindrà l'Andreu Majó d'Arenys de Munt per explicar la seva experiència organitzativa. Un altre tema a tractar serà la creació de les 4 comissions que començaran a treballar per l'assamblea de la setmana vinent:
1. Comunicació
2. Afers jurídics
3. Afers econòmics
4. Organització de la Consulta
1. Comunicació
2. Afers jurídics
3. Afers econòmics
4. Organització de la Consulta
19 de set. 2009
Argentona no anirà per lliure en la consulta per la independència
En la reunió del passat dijous es va acordar fer la consulta dins l'any 2009, però en cap cas es va decidir que s'aniria per lliure, entre d'altres qüestions, perquè volem conèixer quines dates es proposen a la resta de la nació, i perquè haurà de ser el plenari del moviment "Argentona pel Dret a Decidir", la propera reunió del qual és farà l'1 d'octubre, el qui trii finalment la data.
Així mateix, convidem a totes les entitats, associacions i particulars a incorporar-se al moviment "Argentona pel Dret a Decidir" per arribar a tota la diversitat del teixit associatiu i ciutadà argentoní.
Així mateix, convidem a totes les entitats, associacions i particulars a incorporar-se al moviment "Argentona pel Dret a Decidir" per arribar a tota la diversitat del teixit associatiu i ciutadà argentoní.
18 de set. 2009
17 de set. 2009
Reunió del dijous 17 a la nit
Ahir, dijous 17 de Setembre, a la nit, va tenir lloc al Saló de Pedra de l'antic ajuntament d'Argentona una reunió d'associacions i persones a títol individual amb la finalitat de constituir la plataforma cívica que porti endavant el procès de consulta amb una base tan àmplia com sigui possible.Hi van assistir un centenar de persones i entre d'altres coses es va decidir canviar el nom de l'associació per "Argentona Dret a decidir".
S'hi van afegir dues associacions locals més: la Plataforma en Defensa del Centre Històric i els Amics del Pubillatge. Per tant ara són sis les associacions que hi donen suport directament.
Altres membres del teixit associatiu argentoní convocaran en breu reunions dels seus afiliats per consensuar el suport i afegir-se a l'iniciativa.
Encara no tenim l'acta de la reunió i esperem poder col·locar-la durant el matí o migdia de demà.
No us oblideu d'anar al Saló de Pedra a les 20h d'avui dijous
No us oblideu d'anar al Saló de Pedra avui dijous, 17 de Setembre a les 8 del vespre per parlar sobre l'ampliació de la plataforma cívica APA (Argentona Per l'Autodeterminació) i sobretot per parlar de l'organització de la Consulta sobre la Independència de Catalunya.
Apunteu-vos també al Facebook!
El grup està a Facebook: "Argentona Dret a Decidir".
En un dia i mig tenim un volum increïble de gent que s'hi apunta, de notícies per estar al corrent, enllaços amb articles de prems acabats de sortir...
Tot calent i acabat de sortir del forn!
En un dia i mig tenim un volum increïble de gent que s'hi apunta, de notícies per estar al corrent, enllaços amb articles de prems acabats de sortir...
Tot calent i acabat de sortir del forn!
15 de set. 2009
Col·lectius d'Argentona es reuniran per organitzar un altre referèndum
Nota apareguda el 15/09/2009 a "El Punt" (http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/80899.html)
Al municipi maresmenc d'Argentona es comença a organitzar una consulta sobre la independència del país similar a la de la veïna Arenys de Munt. El Centre d'Estudis Argentonins, Natura i la Societat Civil d'Argentona han pres el timó de la iniciativa i han convocat dijous les entitats del poble a una reunió per posar-hi fil a l'agulla. L'objectiu de la trobada, que està oberta a tots els ciutadans que es vulguin afegir a la iniciativa, és formar una plataforma o coordinadora que organitzi el referèndum. De fet, l'Ajuntament d'Argentona va aprovar el 4 de setembre una moció per donar suport a la consulta d'Arenys i esperonar les entitats argentonines a organitzar una jornada similar.
Al municipi maresmenc d'Argentona es comença a organitzar una consulta sobre la independència del país similar a la de la veïna Arenys de Munt. El Centre d'Estudis Argentonins, Natura i la Societat Civil d'Argentona han pres el timó de la iniciativa i han convocat dijous les entitats del poble a una reunió per posar-hi fil a l'agulla. L'objectiu de la trobada, que està oberta a tots els ciutadans que es vulguin afegir a la iniciativa, és formar una plataforma o coordinadora que organitzi el referèndum. De fet, l'Ajuntament d'Argentona va aprovar el 4 de setembre una moció per donar suport a la consulta d'Arenys i esperonar les entitats argentonines a organitzar una jornada similar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)